L'ARBOÇ - Actualitat i Agenda d'Activitat

El Minyons de l'Arboç a la 13a Diada de la Colla Castellera de Figueres

2010-11-10T09:50:00.001-08:00

Foto Alison Alcalde. Castell de 3 de 7

Aquest passat diumenge dia 7 la Colla Castellera dels Minyons de l'Arboç van fer una destacada actuació a la plaça de l'ajuntament de Figueres.

Malgrat que la jornada es va aixecar ennuvolada, i que va acabar amb pluja no va impedir que els Minyons carreguessin i descarreguessin bons castells, com el tres de set, el quatre de set o el pilar de cinc.

Juntament amb els Minyons van també actuar la colla local dels Castellers de Figueres i els Castellers de Badalona.

Els castells aixecats van ser:

Colla Castellera de Figueres
P/4pscam, 4/7(id), 4/7, 3/7a(id), 3/7a(id), 2/6, 3/6, P/5, 2P/4, 2P/4

Castellers de Badalona
P/4, 4/6a, 4/6, 3/6a, P/4

SET MEDALLES PER ALS SET PARTICIPANTS DE L’ARBOÇ EN EL CAMPIONAT DE CATALUNYA INFANTIL DE TAEKWONDO

2010-11-03T06:51:00.000-07:00

Set esportistes del Gimnàs Taekwondo l’Arboç van participar el passat 24 d’octubre en el Campionat Infantil de Catalunya, celebrat al pavelló de la Marbella, a Barcelona. Tots set competidors van pujar al pòdium, cadascú en el seu pes i edat corresponent.

Ione Jané, en la categoria de 28-31 kg., i Marian Zanfirescu, en la categoria de 44-53 kg, van aconseguir l’or; Tania Bueno, en la categoria de 25-28, es va emportar la plata, mentre que Paula Fernández, en la categoria de 40-43 kg, Jaume Sancho, en la categoria de 37-40 kg., i Joel Alcaide i Kevin Ballesta, en la categoria de 37-41 kg., van tornar a casa amb el bronze. Excel•lents resultats, doncs, els que està aconseguint el Gimnàs Taekwondo l’Arboç tot just quan acaba de començar la temporada.

L'Arboç: La Comunitat Religiosa Islàmica Almanar de l'Arboç del Penedès organitza la primera jornada de portes obertes

2010-11-03T06:49:00.001-07:00

Dissabte dia 30 d'octubre de 2010, la Comunitat Religiosa Islàmica Almanar de l'Arboç del Penedès va organitzar la primera jornada de portes obertes a la seu de l’entitat situada al carrer Herios 23, de l'Arboç.

A aquesta jornada ha assistit l'alcalde del municipi de l'Arboç, el senyor Carles Ribé i Solé, acompanyat del senyor Joan Manuel Flors i Peça regidor d'Àrea de Serveis Urbans i medi Ambient, la senyora Josefina Santasusagna i Uró, regidora d'Àrees de Sanitat, Benestar Social i Família, i la senyora Calaf i Ventura, regidora d'àrea d'ensenyament, promoció cultural i joventut.
L'acte es va iniciar per la lectura de versicles del sagrat Alcorà pel Imam de la mesquita Almanar, després el senyor Hassan Essakaki a la seva intervenció i després d'agrair a l'alcalde del municipi, va fer una presentació de la comunitat explicant les finalitats, objectius, i estratègies de l'entitat, finalitzant la seva intervenció informant als assistents de totes les activitats que desenvolupa l'entitat dins i fora de la seu.

Mohamed El Ghaidouni El Morabet, president de Unió de Comunitats Islàmiqques de Catalunya (UCIDCAT), a la seva intervenció i després d'agrair al consistori del municipi de l'Arboç del suport que està donant als musulmans d'aquest municipi per ajudar-los a integrar-se al conjunt dels ciutadans, va parlar dels objectius de UCIDCAT com una federació que aglutina la majoria de les comunitats islàmiques de Catalunya, insistint que, avui dia l'islam i la pràctica musulmana formen part del panorama de la societat, per tant, activitats com jornades de portes obertes són una evidència clara de que la comunitat musulmana catalana té vocació d'assentament, arrelament i permanència. El president de UCIDCAT, va finalitzar la seva intervenció dient que aquesta activitat constitueix el bon camí cap a la normalització del fet religiós musulmà a la societat Catalana.

El senyor Carles Ribé i Solé, alcalde del municipi de l'Arboç en la seva intervenció va agrair la comunitat per haver obert les portes perquè els veïns de l'Arboç poden conèixer de prop les instal·lacions de la seu de l’entitat, i les activitats que es desenvolupen dins d'aquesta seu durant l'any.
El senyor alcalde, va comentar que tots els veïns de l'Arboç són ciutadans amb els mateixos drets i les mateixes obligacions, insistint que la ciutadania no vol dir una renúncia de la cultura d'origen, ni tampoc vol dir la renúncia de la religió.

La candidatura dels castells com a Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, ja te cartell

2010-10-25T09:34:00.000-07:00

divendres, 15 d'octubre de 2010

Viladecans amb el cartell que ha dissenyat

Aquest dijous s'ha presentat a Barcelona el cartell que promocionarà la candidatura dels castells com a Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. El cartell és obre de l'artista Joan Pere Viladecans, que ha utilitzat els colors negre, vermell i blanc, els corresponents a la faixa, el mocador i els pantalons que vesteixen els castellers.

La candidatura ja ha superat tots els tràmits previstos i el passat mes de febrer, la Unesco va comunicar a la comissió que impulsa la candidatura que el dossier de la mateixa era "tècnicament complet".

Va ser a Valls, l'abril de 2007, amb la celebració de la primera Nit de Castells, en què es va fer la primera proclamació pública d'aquesta aspiració. Aviat, la candidatura va aconseguir un bon suport social arreu del país, que es va traduir, entre d'altres, en una declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l'abril de 2008.

Minyons de l'Arboç al costat del cartell "Castells Patrimoni de la Humanitat"

Com la UNESCO és una organització d'estats i havia de ser l'Estat Espanyol el que fes oficialment la proposta. Això va succeir a la reunió del Consejo del Patrimonio Histórico - organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes - de juliol de 2009, que va donar llum verd a la candidatura dels castells. La demanda es va formalitzar amb la presentació, el 28 d'agost passat, a la seu de la UNESCO, a París, del Dossier de Candidatura dels Castells elaborat per.. la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat formada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la revista "Castells" i el Centre Unesco de Catalunya..

D'aquí a un mes, un comitè de la Unesco reunit a a la ciutat de Nairobi (Kènia) decidirà si els castells són inclosos en la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Hauran de competir amb un centenar de finalistes.

El Museu Casteller, més a prop

Per altre banda el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras ha participat en l'acte d'aquest dijous i ha aprofitat per anunciar que el projecte de Museu Casteller de Catalunya 's'ha posat en marxa' i que les obres de construcció podrien començar aviat. “Ara ja només cal que l'Ajuntament de Valls es decideixi per poder començar els rituals de posada en marxa de les obres', ha comentat.

L' Arboç recupera les antigues places de l'entorn de l'església

2010-10-25T09:20:00.000-07:00

dijous, 21 d'octubre de 2010

Les obres de renovació de l'entorn de l’església de Sant Julià continuen a bon ritme i ja es van veient els resultats. Ara, amb l’enderroc de dues edificacions d ela plaça de la Badalota, els antics Don Pelayo i el Pou del Glass, l’Arboç ha recuperat la visual del campanar de l’església i es va assolint l'objectiu del projecte de recuperar les antigues places de l'entorn de l’església segons la seva configuració en construir-se el temple al segle XVII.

A més, durant aquests dies, d'acord amb l'autorització de la Generalitat, es realitzaran les prospeccions i intervencions arqueològiques i paleontològiques pertinents d'acord amb el Projecte de la Intervenció Arqueològica preventiva a l'entorn de l'església de Sant Julià.

D’aquesta manera es van complint els objectius d’aquests treballs que, tal com recorda l’alcalde de l’Arboç, Carles Ribé, són “impulsar la dinamització turística amb conservació i recuperació del patrimoni històric-artístic el desenvolupament local del municipi i posicionar l’Arboç com a destinació turística cultural de qualitat”. A més, l’alcalde recorda que de forma paral•lela s’estan portant a terme els treballs de restauració de la teulada de l’església de Sant Julià i la Capella dels Dolors.

L’Església de Sant Julià i la Capella, considerades Bé cultural d’interès Local, són, dins de la comarca del Baix Penedès, un dels exemples més destacats en construcció eclesial que es conserven. L’església primitiva de l’Arboç es troba referenciada documentalment des de finals del segle X. Les seves pintures franco-gòtiques de l’absis romànic fan que la parròquia sigui una referència en la ruta de les pintures en el període de la transició entre el romànic i el gòtic de Catalunya.

MInyons de l'Arboç a la Jornada Castellera de Sant Pere de Ribes

2010-10-25T09:18:00.000-07:00

dimarts, 19 d'octubre de 2010

(Fotografia Alison Alcalde)

A la plaça de la Font de Sant Pere de Ribes va tenir lloc diumenge 2 d'octubre l'actuació de les Colla Jove de Castellers de Sitges, dels Castellers de la Sagrada Família i dels Minyons de l'Arboç.

Resum de les actuacions:

Colla Jove de Castellers de Sitges: P/4, 5/7, 4/7a, 4/7, P/5

Castellers de la Sagrada Família: P/4, 2/6, 3/6a, 4/6a, P/5

Minyons de l'Arboç: P/4, 3/7, 4/7, 4/6a, P5

Comiat a Manuel Gutiérrez "Marchena", històric dels Minyons de l'Arboç

2010-09-17T09:49:00.000-07:00

Divendres passat la colla dels MInyons de l'Arboç es va acomiadar del casteller Manuel Gutiérrez, “Marchena”, històric baix dels Minyons de l’Arboç que ha estat en totes les diverses etapes en que la colla, fundada l’any 1958, ha estat operativa.

Moltes arbocenques i arbocencs va acudir al sepeli d’en Marchena, que va ser homenatjat per un nodrit grup de minyones i minyons amb un emotiu pilar de dol a les portes de l’Església de Sant Julià.

Que descansi en pau Manuel Gutiérrez “Marchena”, persona molt estimada per totes i tots els seus companys, que en mostra de dol van dur una cinta negra a les camises a les actuacions a Montblanc i Terrassa, durant el cap de setmana passat.

A l'apartat Salut i Castells trobareu les dades de l'actuació dels Minyons de l'Arboç els dies 11 i 12 de setembre.

Conferència a l'IES l'Arboç de José Manuel Barrios Cap del Departament d'Investigació d'IDIADA

2010-09-11T07:55:00.000-07:00

Coincidint amb l’inici del nou curs escolar 2010 – 2011, s’ha celebrat una conferència a l’IES L’Arboç, realitzada pel Sr. José Manuel Barrios, Cap del Departament d’Investigació d’IDIADA, (companyia líder a nivell mundial en l’àmbit de la inspecció de vehicles, assaigs no destructius, de prestacions globals per la indústria mundial de l’automòbil i de suport als seus clients en activitats de desenvolupament, disseny, enginyeria, proves i homologacions), que té una planta a la nostra comarca, sota el títol «Futur de l’automòbil, sostenibilitat i eficiència...».

Aquesta activitat pretén institucionalitzar l’inici del nou curs acadèmic havent-se dut a terme a l’IES l’Arboç en els dos cursos anteriors, sent el director del centre educatiu, Sr. Guillem Gràcia, precursor d’aquesta iniciativa, i on sempre hi ha representació de l’Ajuntament, en mostra de suport a la iniciativa, amb la presència de l’alcalde de l’Arboç, Sr. Carles Ribé.

La conferència ha despertat l’interès de l’alumnat del centre que ha estat molt atent en tot moment a les explicacions fetes pel ponent, Sr. Barrios, que ha transportat l’audiència al mon de la investigació i d’altres línies de treball que es duen a terme per l’empresa IDIADA, per la optimització de la energia, salvaguarda de l’entorn ambiental i seguretat dels vehicles i usuaris.

Presentació del llibre Retalls d’Il•lusions de Pepita Ribas a l’Arboç

2010-09-04T04:09:00.001-07:00

Joan Canals, Jordi Jané, Pepita Ribas, Mercè Calaf i Mossèn Ricard Cabré en un moment de la presentació del llibre Retalls d'I·lusions.

Un llibre per ser llegit amb el cor (tal com diuen en el pròleg els seus nets), perquè la Pepita Ribas és una poeta que sap copsar amb sensibilitat la bellesa de la vida quotidiana.

Detall del públic que omplia la sala de l'Auditori.

Amb una massiva assistència de públic ahir al vespre, a l’Auditori de l’Arboç es va presentar públicament aquest llibre de poesies, que recull amb sensibilitat la bellesa de les relacions humanes, d’una manera senzilla que traspua sentiments profunds i una visió neta i comprensiva del món.

La glossa de l’obra va estar a càrrec de mossèn Ricard Cabré i Jordi Jané.

Mossèn Ricard Cabre durant la seva glossa de l'obra de Pepita Ribas.

La poesia dels detalls bonics que tenen totes les coses.
Ricard Cabré, poeta ell mateix com va destacar més tard en Jordi Jané, va fer un recorregut per l’obre destacant com la bellesa es troba on els ulls la saben trobar, en aquest cas com Pepita Ribas una bellesa que es centra en l’amor cap a la vida, la família, les seves arrels i la seva terra.
cap a la vida i la família

Jordi Jané recordant amb afecte la relació personal amb l'autora del recull de poemes, Pepita Ribas.

En Jordi Jané, diputat al congrés a Madrid, va explicar com la Pepita Ribas ha format part de les vivències de la seva vida, per l’amistat que des de petit tenia amb Joan Canals Clavé, fill del marit de la Pepita i que encara que no sigui el fill biològic d'ella si que ho és de tot cor. Va destacar el caràcter de l’autora, la seva honestedat, senzillesa i la seva capacitat per estimar tot el que l’envolta. I com en conseqüència els seus poemes emanen amor i estima cap als altres, cap a la seva família, els seus amics i cap a tothom que s’aproxima al seu nucli vital. Però també expressa a la seva obra l’estima al seu poble, l’Arboç i a Catalunya.

L'autora signat llibres als assistents a l'acte.

Altre element central de l’obra de Pepita Ribas, destacat per Jordi Jané, és el sentit de la fe i retrobament que en els seus poemes sempre si troba. En alguns per ser directament religiosos (segona part del llibre), en tots els altres perquè batega aquesta esperança i aquesta fe en totes les experiències de la vida que descriu la Pepita Ribas. Va destacar en aquest darrer sentit el poema que l’autora va dedicar al seu pare mort "una nit sense estels, quan el botxí se l’endugué, deixant la família en soledat"; o el dedicat a la Mercedes Guasch, mare d’en Jordi Jané amb motiu de la seva mort.

Tant mossèn Ricard Cabré com Jordi Jané van destacar la dificultat d’haver escrit un poema sobre l’avortament, un tema complex i delicat, un poema que arriba dins perquè són decisions gens fàcils per qui hagi hagut de passar per aquesta experiència, però un cop més amb la seva obra sempre deixa veure que la Pepita sempre es a prop dels que pateixen.

L’acte va ser presentat per Mercè Calaf, regidora d’Ensenyament, Promoció Cultural i Joventut de l’Arboç.

A continuació el fill de la Pepita Ribas, en Joan Canals, va convidar a tots els assistents a gaudir d’una estona de conversa de mentre es servia coca i cava. Així va ser, de mentre l’autora va haver de signar els molts llibres dedicats que li van demanar els assistents.

Pepita Ribas qui va estimar que fossin els seus poemes els que parlessin per ella.

Com a mostra de l’obra us volem oferir el poema que la Pepita Ribas va dedicar al seu avi.

L’Avi

Assegut vora del foc
davant l’encesa flama
l’avi contempla poc a poc
aquella ardent filigrana

Arrenglera aquells secs troncs
per que ben pugin cremar
i així passa tots els jorns
amb l’esperança del demà

Ell recorda amb melangia
quan encara era un vailet
que el pare posant-se dret
que vigiles l’advertia.

Els anys han anat passant,
tot corrent i molt de pressa
i així ho va recordant
tot tocant sa blanca testa

El cos es va corbant
pel pes de la vellesa
i no pots seguir caminant
com en temps de la infantessa

Va mirant les seves mans
arrugades i resseques
s’han acabat els afanys
i les lluites inquietes

Ja rodola una llàgrima
d’uns ulls que s’han envellit,
però és jove la seva ànima
que el fa mirar l’infinit.

Va vivint en tot moment
les hores amb valentia
agraint amb to fervent
la vellesa que Déu li envia.

Pepita Ribas Montané

Dolors Garcia

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE POEMES DE PEPITA RIBAS

2010-08-31T14:27:00.000-07:00

L’Auditori Municipal de l’Arboç acollirà aquest divendres 3 de setembre, a les vuit del vespre, la presentació del llibre de poemes de l’arbocenca Pepita Ribas Montané “Retalls d’il•lusions”. Els encarregats de fer la presentació seran el vicepresident del Congrès dels Diputats, Jordi Jané, i mossén Ricard Cabré.

Nascuda al febrer del 1926, Pepita Ribas, arbocenca de soca-rel, va sofrir les vicissitus i penúries de la guerra del 36 en plena adolescència. Avui, als seus més de 80 anys es presenta aquest llibre de 99 poemes que parlen de temes molt variast com l’Arboç, Catalunya, la família, la guerra o la fe.

CONCERT DE LA CORAL CÀRMINA

2010-08-31T14:25:00.000-07:00

LA GIRALDA DE L’ARBOÇ COMMEMORA EL BICENTENARI DE LA PROCLAMACIÓ D ELA INDEPENDÈNCIA DE COLÒMBIA, ARGENTINA, MÈXIC I XILE AMB UN CONCERT DE LA CORAL CÀRMINA

Aquest dissabte 4 de setembre la Giralda acull un importantíssim concert de la Coral Càrmina per celebrar el bicentenari de la proclamació de la independència de Colòmbia, Argentina, Mèxic, Xile, per això des de l’alcaldia s’ha convidat al concert als cònsuls d’aquest quatre països.

Per a aquesta ocasió, la Coral Càrmina presenta una proposta de programa variat que abasta diferents estils, èpoques i dimensions escèniques, ja que pretén ser un homenatge als pobles que fa avui 200 anys van assolir la independència. En una breu mostra musical dels països que celebren aquesta crucial efemèride, s’ha optat per proposar un programa que combina la música coral amb poesies i cançons d’autors de fama internacional.

Comparteixen protagonisme artístic amb la coral Càrmina, i en solitari quan el repertori ho requereix, la figura del cant Antonia Contreras acompanyada pel grup instrumental Atientas, que interpreten peces del repertori popular hispanoamericà.

El programa s’obre amb la que s’identifica com a primera obra coral de les Amèriques, Hanacpachap cussicuinin, en llengua quítxua. Seguidament s’interpreten cançons provinents de la cançó popular sud-americana que ja s’han consolidat en la llista de clàssics universals.: Te recuerdo Amanda, de Víctor Jara, i Me gustas cuando callas, amb text del poeta xilè Pablo Neruda i música del mexica Blas Galindo, que no perd de vista la música que es feia a Europa. Aquesta peça és un magnífic exemple de la interrelació artística entre els creadors llatinoamericans. Per a aquest concert Atientas està musicant el poema del cèlebre Gabriel García Márquez Si alguien llama a tu puerta, que estrenarem amb aquest programa. Tanquem la primera part del programa amb poesía d’Octavio Paz, musicada pel jove compositor contemporani Eric Whitacre. El poema descriu un aiguat (Aguacero/Cloudburst) i implica un moviment escènic vistós de cor i músics.

Conclou el programa la interpretació de la Misa Criolla d’Ariel Ramírez, obra de reconegut prestigi que, després de les famoses interpretacions de Josep Carreras i Mercedes Sosa, reviu en l’estil i la inconfusible veu d’Antonia Contreras.

Festa Major de l'Arboç: Patrimoni d'Interès Nacional

2010-08-31T14:11:00.000-07:00

Única Festa Major del Penedès que gaudeix d’aquest reconeixement.

El pregó de la Festa Major d'enguany ha estat un dels actes més comentats, ja que va anar a càrrec del filòleg i gestor cultural Jordi Bertran, qui va fer un repàs del folklore arbocenc, relacionat amb la Guerra del Francès. Bertran és una persona amb un llarg currículum en temes de cultura popular i ha estat el responsable d’elaborar un Protocol del Seguici Festiu, treballat conjuntament amb les entitats folklòriques i tradicionals de l’Arboç.

A més de la música, el foc, la tradició, la cultura i la diversió, la Festa Major també ha comptat amb quatre interessants exposicions que han rebut la visita de milers de persones durant aquests dies. A la Casa de Cultura hi havia quatre exposicions: una de pintura i escultura de David Machuca Bonilla, una de pintures de l’arbocenc Francesc Ràfols i Pros, una de pintures dels alumnes del taller de pintura i dibuix de Joan Tuset i Suau, i una altra també de pintures, de Joan Tuset i Suau . A més , a l’Escola de Puntaires, es podia visitar una exposició de ceràmica dels alumnes del taller-escola Mardefang Façanes.