 |
| Joan Canals, Jordi Jané, Pepita Ribas, Mercè Calaf i Mossèn Ricard Cabré en un moment de la presentació del llibre Retalls d'I·lusions. |
Detall del públic que omplia la sala de l'Auditori.
La glossa de l’obra va estar a càrrec de mossèn Ricard Cabré i Jordi Jané.
Mossèn Ricard Cabre durant la seva glossa de l'obra de Pepita Ribas.
La poesia dels detalls bonics que tenen totes les coses.
Ricard Cabré, poeta ell mateix com va destacar més tard en Jordi Jané, va fer un recorregut per l’obre destacant com la bellesa es troba on els ulls la saben trobar, en aquest cas com Pepita Ribas una bellesa que es centra en l’amor cap a la vida, la família, les seves arrels i la seva terra.
cap a la vida i la família
Jordi Jané recordant amb afecte la relació personal amb l'autora del recull de poemes, Pepita Ribas.
En Jordi Jané, diputat al congrés a Madrid, va explicar com la Pepita Ribas ha format part de les vivències de la seva vida, per l’amistat que des de petit tenia amb Joan Canals Clavé, fill del marit de la Pepita i que encara que no sigui el fill biològic d'ella si que ho és de tot cor. Va destacar el caràcter de l’autora, la seva honestedat, senzillesa i la seva capacitat per estimar tot el que l’envolta. I com en conseqüència els seus poemes emanen amor i estima cap als altres, cap a la seva família, els seus amics i cap a tothom que s’aproxima al seu nucli vital. Però també expressa a la seva obra l’estima al seu poble, l’Arboç i a Catalunya.
L'autora signat llibres als assistents a l'acte.
Altre element central de l’obra de Pepita Ribas, destacat per Jordi Jané, és el sentit de la fe i retrobament que en els seus poemes sempre si troba. En alguns per ser directament religiosos (segona part del llibre), en tots els altres perquè batega aquesta esperança i aquesta fe en totes les experiències de la vida que descriu la Pepita Ribas. Va destacar en aquest darrer sentit el poema que l’autora va dedicar al seu pare mort "una nit sense estels, quan el botxí se l’endugué, deixant la família en soledat"; o el dedicat a la Mercedes Guasch, mare d’en Jordi Jané amb motiu de la seva mort.
Tant mossèn Ricard Cabré com Jordi Jané van destacar la dificultat d’haver escrit un poema sobre l’avortament, un tema complex i delicat, un poema que arriba dins perquè són decisions gens fàcils per qui hagi hagut de passar per aquesta experiència, però un cop més amb la seva obra sempre deixa veure que la Pepita sempre es a prop dels que pateixen.
L’acte va ser presentat per Mercè Calaf, regidora d’Ensenyament, Promoció Cultural i Joventut de l’Arboç.
A continuació el fill de la Pepita Ribas, en Joan Canals, va convidar a tots els assistents a gaudir d’una estona de conversa de mentre es servia coca i cava. Així va ser, de mentre l’autora va haver de signar els molts llibres dedicats que li van demanar els assistents.
Pepita Ribas qui va estimar que fossin els seus poemes els que parlessin per ella.
Com a mostra de l’obra us volem oferir el poema que la Pepita Ribas va dedicar al seu avi.
L’Avi
Assegut vora del foc
davant l’encesa flama
l’avi contempla poc a poc
aquella ardent filigrana
Arrenglera aquells secs troncs
per que ben pugin cremar
i així passa tots els jorns
amb l’esperança del demà
Ell recorda amb melangia
quan encara era un vailet
que el pare posant-se dret
que vigiles l’advertia.
Els anys han anat passant,
tot corrent i molt de pressa
i així ho va recordant
tot tocant sa blanca testa
El cos es va corbant
pel pes de la vellesa
i no pots seguir caminant
com en temps de la infantessa
Va mirant les seves mans
arrugades i resseques
s’han acabat els afanys
i les lluites inquietes
Ja rodola una llàgrima
d’uns ulls que s’han envellit,
però és jove la seva ànima
que el fa mirar l’infinit.
Va vivint en tot moment
les hores amb valentia
agraint amb to fervent
la vellesa que Déu li envia.
Pepita Ribas Montané
Dolors Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada